quitar

    verb transitiu
  1. treure, traure, llevar, toldre. Quitar una mancha de grasa con bencina, treure una taca de greix amb benzina. Quitar el tapón de una botella, llevar el tap d'una ampolla.
  2. retirar. Quitar las ofertas de promoción, retirar les ofertes de promoció.
  3. [restar, sustraer] treure, traure, restar. De nueve quita cuatro: quedan cinco, de nou, treu-ne quatre: en resten cinc.
  4. [la mesa] desparar.
  5. treure, traure, llevar. Quitar las obsesiones a alguien, treure les obsessions a algú.
  6. [con violencia] prendre, arrabassar. Le quitó el dinero, li prengué els diners. Quitar una ciudad al enemigo, prendre una ciutat a l'enemic.
  7. [robar] furtar, robar, prendre, pispar, sostreure.
  8. impedir, obstar, ésser obstacle. Esto no quita que lo vuelva a intentar mañana, això no impedeix que (o obsta perquè) demà ho torni a intentar.
  9. figuradament treure, llevar, sostreure. Este defecto no le quita nada de su valor, aquest defecte no li lleva gens de valor.
  10. de quita y pon llevadís, amovible, de posar i treure, que es pot posar i treure.
  11. ni quitar ni poner figuradament [no pintar nada] no tenir art ni part.
  12. ¡que me quiten lo bailado! figuradament i familiarment tot això que hi hem guanyat!, tot això que tinc de més!
  13. ¡quita hombre! figuradament i familiarment ves, home, ves!, fuig, home, fuig!
  14. quitar de encima treure del damunt (o de sobre).
  15. quitar de en medio treure del mig.
    16. verb pronominal
  16. anar-se'n, desaparèixer. Esta suciedad no se quita fácilmente, aquesta brutícia no se'n va fàcilment.
  17. [retirar] treure's, llevar-se. Quitarse el abrigo, treure's l'abric.
  18. fugir intr, sortir intr, apartar-se. ¡Quítate de mi vista!, fuig del meu davant! (o desapareix de la meva vista!)
  19. quitarse de encima familiarment treure's del damunt, desfer-se de, desempallegar-se de.
  20. ¡quítate de en medio! familiarment surt del mig!, fuig del davant!