raíz

    adjectiu
  1. dret seent, vagant. Bienes raíces, béns seents.
    2. femení
  2. botànica arrel, rel.
  3. anatomia [de un diente] arrel.
  4. gramàtica arrel.
  5. matemàtiques arrel. Raíz cuadrada, cúbica, arrel quadrada (o segona), cúbica (o terça).
  6. a raíz de [después de] immediatament després, tot seguit de.
  7. a raíz de [como consecuencia de] arran de, amb motiu de.
  8. de raíz [árbol] de soca-rel.
  9. de raíz [un diente] d'arrel.
  10. de raíz [un vicio] d'arrel.
  11. echar raíces [una planta] arrelar, fer (o criar) arrels.
  12. echar raíces figuradament [instalarse] posar arrels.
  13. tener raíces figuradament estar arrelat. El vicio tenía raíces profundas en su alma, el vici estava fortament arrelat en la seva ànima.