reír

    VERB MODEL
    verb intransitiu
  1. riure. Echarse a reír, posar-se a riure.
  2. figuradament [sonreír] riure, somriure.
  3. quien ríe el último ríe mejor figuradament i familiarment riu bé qui riu darrer, qui riu primer plora darrer.
  4. reír para su capote (o coleto, o sayo, o sus adentros, o a solas) familiarment riure per sota el nas, riure sorneguerament.
    5. verb transitiu
  5. riure. Yo río sus chistes, jo ric els seus acudits.
    6. verb pronominal
  6. riure intr. No hay motivo para reírse, no hi ha cap motiu per a riure.
  7. [burlarse] riure's. Reírse de alguien, riure's d'algú.
  8. [no tomar en cuenta] riure's. Me río de sus amenazas, em ric de les seves amenaces.
  9. figuradament i familiarment [abrirse] riure intr. Estos zapatos se ríen ya, aquestes sabates ja riuen.