repeler

    verb transitiu
  1. [rechazar] repel·lir. Repeler al enemigo, repel·lir l'enemic.
  2. física repel·lir. El papel encerado repele el agua, el paper encerat repel·leix l'aigua.
  3. [una idea] refutar, rebutjar.
    4. verb intransitiu
  4. figuradament i familiarment [repugnar] repugnar, fer fàstic. Es un hombre que me repele, és un home que em repugna.
    5. verb pronominal
  5. repel·lir-se.
  6. figuradament [repugnarse] ésser incompatible. La ambición y la tranquilidad se repelen, l'ambició i la tranquil·litat són incompatibles.