-
verb intransitiu
- residir. Residir en Barcelona, en un pueblo, residir a Barcelona, en un poble.
- [donde se tiene el empleo] residir.
- figuradament residir. En él reside la autoridad, en ell resideix l'autoritat.
- [consistir] residir, raure, estar, consistir. En esto reside tu desgracia, en això resideix la teva desgràcia.