Vés al contingut
verb transitiu
-
rompre,
trencar.
Romper un plato, trencar un plat.
-
[tela, papel]
esquinçar,
estripar.
-
[vestido]
esbotzar,
fer malbé,
destrossar.
-
[calzado]
foradar.
-
[el agua, el aire]
fendre,
tallar.
-
figuradament [interrumpir]
rompre,
trencar.
Romper el silencio, rompre el silenci.
-
figuradament [un compromiso, trato]
trencar,
rompre.
Romper un trato, trencar un tracte.
-
agricultura [roturar]
rompre.
-
ciències militars
rompre,
trencar.
¡Rompan filas!, rompeu (o trenqueu) files!
verb intransitiu
-
[las olas]
rompre.
-
rompre,
trencar.
Eran amigos, pero han roto, eren amics, però han romput.
-
[comenzar a salir]
rompre,
trencar,
apuntar.
El diente ya rompe, la dent ja romp.
-
[empezar]
trencar,
rompre.
Romper el día, trencar el dia.
-
de rompe y rasga
que fa tronar i ploure,
que fa anar tothom en enrenou.
-
romper a
figuradament
rompre a,
esclafir a.
Romper a reír, a llorar, rompre a riure, a plorar.
-
quien rompe paga
qui la fa la paga.
verb pronominal
-
trencar-se,
rompre's.
-
trencar-se,
rompre's.
Romperse un brazo, trencar-se un braç.
-
espatllar-se,
fer-se malbé.
Se ha roto el ascensor, s'ha espatllat l'ascensor.