romper

    verb transitiu
  1. rompre, trencar. Romper un plato, trencar un plat.
  2. [tela, papel] esquinçar, estripar.
  3. [vestido] esbotzar, fer malbé, destrossar.
  4. [calzado] foradar.
  5. [el agua, el aire] fendre, tallar.
  6. figuradament [interrumpir] rompre, trencar. Romper el silencio, rompre el silenci.
  7. figuradament [un compromiso, trato] trencar, rompre. Romper un trato, trencar un tracte.
  8. agricultura [roturar] rompre.
  9. ciències militars rompre, trencar. ¡Rompan filas!, rompeu (o trenqueu) files!
  10. verb intransitiu
  11. [las olas] rompre.
  12. rompre, trencar. Eran amigos, pero han roto, eren amics, però han romput.
  13. [comenzar a salir] rompre, trencar, apuntar. El diente ya rompe, la dent ja romp.
  14. [empezar] trencar, rompre. Romper el día, trencar el dia.
  15. de rompe y rasga que fa tronar i ploure, que fa anar tothom en enrenou.
  16. romper a figuradament rompre a, esclafir a. Romper a reír, a llorar, rompre a riure, a plorar.
  17. quien rompe paga qui la fa la paga.
  18. verb pronominal
  19. trencar-se, rompre's.
  20. trencar-se, rompre's. Romperse un brazo, trencar-se un braç.
  21. espatllar-se, fer-se malbé. Se ha roto el ascensor, s'ha espatllat l'ascensor.