soltar

    [Se conjuga como: acordar] verb transitiu
  1. deixar anar, soltar. Soltó al caballo, va deixar anar el cavall.
  2. [un preso] deixar anar, soltar, deslligar.
  3. desfer, deslligar. Soltar un lazo, desfer un llaç.
  4. deixar anar, amollar, afluixar. Suelta un poco más de cuerda, deixa anar una mica més de corda.
  5. [dejar salir de sí] fer, deixar anar. Soltar un eructo, fer un rot.
  6. fer, deixar anar. Esta carne suelta mucho jugo, aquesta carn fa molt de suc.
  7. [el vientre] relaxar.
  8. aeronàutica tirar, llançar, deixar anar.
  9. marina, marítim afluixar, amollar, deixar anar.
  10. familiarment engegar, clavar. Me ha soltado un sermón sobre la moral, m'ha engegat un sermó sobre la moral.
  11. familiarment sortir amb, dir. Soltar una tontería, dir una bestiesa.
  12. familiarment [un golpe] clavar, donar, etzibar, allargar. Soltar una bofetada, clavar una bufetada.
  13. familiarment [un tiro] amollar, etzibar.
  14. familiarment deixar anar, donar. Soltar cien euros, deixar anar cent euros.
  15. familiarment música [un gallo] fer.
  16. soltar una carcajada (o una risotada) esclafir una rialla (o el riure).
    17. verb pronominal
  17. escapolir-se, escapar-se. El ladrón se soltó de los policías, el lladre es va escapolir dels policies.
  18. [cuerda, nudo, etc] desfer-se, deslligar-se.
  19. [principiar] llançar-se. El niño se ha soltado a andar, el nen s'ha llançat a caminar.
  20. deixar-se anar. Soltarse el pelo, deixar-se anar els cabells.
  21. [un tornillo] descargolar-se.
  22. figuradament [el vientre] laxar-se.
  23. figuradament sortir-se'n. Soltarse en un empleo, sortir-se'n, en un treball.
  24. figuradament [volverse desenvuelta una persona] deseixir-se.
  25. figuradament llançar-se. Hacía mucho que no conducía y ahora se ha soltado, feia molt de temps que no conduïa i ara s'ha llançat.
  26. figuradament llançar-se, estrenar-se, deixar-se anar. Me cuesta soltarme en francés, em costa de llançar-me en francès.