suceder

    verb intransitiu
  1. succeir, ocórrer, passar, esdevenir-se pron. Eso sucede a menudo, això succeeix sovint.
  2. lo que sucede es que el que (o allò que) passa és que.
  3. suceda lo que suceda passi el que passi.
  4. sucede con... lo que con... passa amb... el mateix que amb...
    5. verb transitiu
  5. succeir intr, subseguir, seguir. Al otoño sucede el invierno, l'hivern succeeix a la tardor.
  6. [heredar] succeir tr [o intr]. Sucedió a su padre en el cargo, succeí el (o al) seu pare en el càrrec.
    7. verb pronominal
  7. succeir-se. Los días se suceden, els dies se succeeixen.
  8. succeir-se. Abuelo y nieto se sucedieron en el puesto, avi i net se succeïren en aquella plaça.