tragar

    verb transitiu
  1. [ingerir] empassar-se pron. Me obligó a tragar la medicina, m'obligà a empassar-me la medecina.
  2. [engullir] endrapar, engolir, englotir, tragar, enviar-se pron.
  3. [absorber] beure, embeure. Este terreno traga mucha agua, aquest terreny beu molta aigua.
  4. figuradament [creer] empassar-se pron, beure's pron. Traga todo lo que le dicen, es beu tot el que li diuen.
  5. hacer tragar figuradament i familiarment [colar] fer empassar.
  6. no tragar (o no poder tragar) a uno figuradament i familiarment [detestar] no poder pair (o tragar) algú, no poder veure (o suportar, o sofrir) algú.
    7. verb pronominal
  7. empassar-se. Se tragó una espina de pescado, es va empassar una espina de peix.
  8. cruspir-se, clavar-se, enviar-se. Es capaz de tragarse una docena de pasteles, és capaç de cruspir-se una dotzena de pastissos.
  9. beure's. El secante se traga la tinta, l'assecant es beu la tinta.
  10. [creerse] empassar-se, beure's. Se tragará todo lo que yo le diga, s'empassarà tot el que jo li digui.