tronar

    [Se conjuga como: acordar] verb impersonal
  1. tronar.
    2. verb intransitiu
  2. figuradament retronar. Truenan los cañones, retronen els canons.
  3. poc freqüent arruïnar-se pron.
  4. [despotricar] malparlar, dir fàstics.
  5. [jurar, maldecir] renegar, blasfemar.
  6. está que truena figuradament i familiarment està que bufa.
  7. por lo que pueda tronar figuradament i familiarment per si de cas, per un cas.