-
verb intransitiu
- [estar vivo] viure. Comer para vivir, menjar per viure.
- viure. Vivir modestamente, viure modestament.
- [mantenerse] viure. Vivir del trabajo, viure del treball.
- [habitar] viure. Vive con sus padres, viu amb els seus pares. Vivir en la ciudad, viure a ciutat.
- figuradament [durar] durar. Este abrigo vivirá poco, aquest abric durarà poc.
- figuradament [permanecer] viure. Los instintos salvajes viven siempre en el hombre, els instints salvatges viuen sempre en l'home.
- con qué vivir per a viure.
- no dejar vivir figuradament i familiarment [molestar] no deixar viure.
- ¡quién vive! ciències militars alto!, qui hi ha?, qui sou?, qui sou i d'on veniu?
- saber vivir saber viure.
- ¡viva! visca!
- vivir bien viure bé.
- vivir en grande figuradament i familiarment viure a cor què vols cor què desitges, no venir-li d'un pam, no venir-li d'aquí, granejar.
- vivir mal viure malament.
- vivir para ver figuradament i familiarment quines coses que passen!
- vivir para ver figuradament i familiarment els nostres fills ho veuran! verb transitiu
- poc freqüent viure. Viviremos días mejores, viurem dies millors.
Vegeu també:
vivir2