Pronúncia: kɔ́ʎ
-
masculí
- anatomia neck, throat.
- rompre’s el coll to break one’s neck.
- torçar a algú el coll to wring someone’s neck.
- tallar (a algú) el coll to cut someone’s throat.
- tenir mal de coll to have a sore throat.
- posar a algú el dogal al coll to enslave someone.
- estirar el coll to stretch one’s neck.
- a coll on someone’s shoulders.
- posar a algú el peu al coll to beat someone, vanquish someone.
- ja li tenim el peu al coll [a una feina, etc.] we’ve broken the back of it
- ja n’estic fins al coll [d’una persona] I’m fed up with (him \ her).
- (ídem) [d’una cosa] I’m fed up with it.
- estic endeutat fins al coll I’m up to my neck in debts, I’m up to my ears in debts.
- mentir pel coll to be a liar to one’s teeth.
- m’hi jugaria el coll I’d stake my life on it.
- penjar-se al coll d’algú to embrace someone about the neck.
- no em passa del coll I can’t swallow it.
- (ídem) figuradament [una persona] I can’t swallow (him \ her).
- tenir una cosa (coll avall \ a mig coll) to be almost persuaded of something.
- [d’un vestit] collar.
- coll alt high collar.
- coll postís detachable collar.
- geologia col.
- [cartes espanyoles] suit.