cenyir

    verb transitiu
  1. [voltar] ceñir. Cenyir el front d'algú amb (o d') una diadema, ceñir la frente de alguien con una diadema.
  2. figuradament ceñir, rodear. Cenyir una ciutat de muralles, ceñir una ciudad de murallas.
  3. [envoltar estretament] ceñir, apretar. Una faixa li cenyia la cintura, una faja le ceñía la cintura.
  4. [ajustar] ceñir, ajustar. Cenyeix-li el vestit, que li grandeja, cíñele el vestido, que le viene grande.
  5. marina, marítim ceñir.
  6. verb pronominal
  7. figuradament [limitar-se] ceñirse, atenerse, limitarse, sujetarse. T'has de cenyir a allò que et diuen, debes ceñirte a lo que te dicen.