Vés al contingut
verb transitiu
-
[posar claus]
clavar.
-
[introduir una cosa amb punta]
clavar,
hincar.
Clavar les dents, clavar los dientes (o hincar el diente).
-
[encaixar]
encajar,
insertar.
-
[pedres precioses]
clavar,
engastar.
Clavar un robí en or, clavar un rubí en oro.
-
[fixar]
clavar.
-
[dir violentament]
armar.
Clavar un escàndol, armar un escándalo.
-
arrear,
dar.
Li clavà un cop de puny, le arreó un puñetazo.
-
figuradament [l'atenció, la mirada]
clavar,
fijar.
-
clavar-les tot rient rient
[dir les veritats]
mezclar burlas con veras.
-
clavar uns quants
[cops, bufetades]
dar de.
verb pronominal
-
clavarse,
hincarse.
-
[posar-se a fer alguna cosa]
echar intr,
echarse,
ponerse.
Es va clavar a córrer, a riure, echó a correr, se echó a reír.
-
[posar-se a fer alguna cosa]
romper intr,
ponerse.
Clavar-se a plorar, romper a llorar.
-
familiarment [menjar]
zamparse,
tragarse.
Es va clavar un plat de cigrons, se zampó un plato de garbanzos.
-
marina, marítim
clavarse,
embarrancar intr.