[cessar de subjectar]
dejar.
Deixa el xerrac i agafa la serra, deja el serrucho y coge la sierra.
[posar en un lloc]
dejar.
On he deixat les claus?, ¿dónde he dejado las llaves?
[fer un senyal, etc]
dejar.
El got ha deixat una marca a la taula, el vaso ha dejado una marca en la mesa.
usat absolutament
[destenyir]
desteñir.
Aquesta roba deixa, esta ropa destiñe.
usat absolutament
[produir guany]
dejar fam,
producir.
És un negoci que deixa molt, es un negocio que deja (o produce) mucho.
[seguit d'infinitiu]
[no impedir]
dejar.
Han deixat escapar un pres, han dejado escapar a un preso.
Deixa'l anar a la festa, déjalo ir a la fiesta.
[cessar d'ésser en un lloc]
dejar,
abandonar.
Ha deixat Barcelona i s'ha instal·lat a Girona, ha dejado Barcelona y se ha instalado en Gerona.
[abandonar algú]
dejar,
abandonar.
Per ella ha deixat la dona i els fills, por ella ha dejado a la mujer y a los hijos.
[fer que resti]
dejar.
He deixat el nen amb els meus pares, he dejado al niño con mis padres.
Ha deixat tota la carn al plat, ha dejado toda la carne en el plato.
dejar.
En morir va deixar molts deutes, al morir dejó muchas deudas.
[en un estat]
dejar.
Deixar un espai en blanc, dejar un espacio en blanco.
[renunciar de fer]
dejar,
abandonar.
Ha deixat els estudis, ha dejado los estudios.
[cessar]
dejar.
Això ha deixat de tenir interès, esto ha dejado de tener interés.
[llegar]
dejar,
legar.
L'oncle, en morir, em deixà una caseta, el tío, al morir, me dejó una casita.
[prestar]
dejar,
prestar.
Deixa'm el llapis, déjame el lápiz.
[no desposseir]
dejar.
El tribunal ha deixat els fills a la mare, el tribunal ha dejado los hijos a la madre.
figuradament
dejar.
La discussió d'ahir em va deixar molt mal record, la discusión de ayer me dejó muy mal recuerdo.
dejar,
dejar que.
Deixa treballar la teva dona, deja trabajar a tu mujer, deja que tu mujer trabaje.
deixar a desitjar
dejar que desear.
deixar anar
soltar.
Deixar anar una corda, soltar una cuerda.
deixar anar
[no retenir]
soltar.
Deixar anar un renec, soltar una palabrota.
deixar anar
[un càrrec, etc]
soltar.
deixar caurefiguradament
dejar caer.
Va deixar caure que volia abandonar els estudis, dejó caer que quería abandonar los estudios.
deixar córrer
dejar correr.
deixar dir (o parlar)
dejar decir (o hablar).
deixar endarrere (o darrere o enrere)
dejar atrás.
deixar-hi la pell (o la vida)
dejar (o dejarse) la piel (o el pellejo).
deixar passar el temps (o les hores, o els dies, etc)
dejar pasar el tiempo (o las horas, o los días, etc).
deixar per a
dejar para.
Els plors, deixa'ls per als nens, los llantos, déjalos para los niños.
deixar sense res
dejar sin nada.
deixem-ho així
dejémoslo así.
no deixar de
no dejar de.
No deixis de trucar-me, no dejes de llamarme.
no deixar perdre res
no dejar escapar nada.
no deixar viure
no dejar vivir.
verbpronominal
dejarse.
Deixar-se agafar, dejarse coger.
dejarse,
abandonarse.
Era molt polit, però ara s'ha deixat molt, era muy aseado, pero ahora se ha dejado mucho.
dejarse.
En Joan s'ha deixat barba, Juan se ha dejado barba.
[descuidar-se]
dejarse.
Et volia dur el llibre, però me l'he deixat, quería traerte el libro, pero me lo he dejado.
deixar-se anar
dejarse ir.
deixar-se caurefiguradament
dejarse caer.
Es va deixar caure a la reunió, se dejó caer por la reunión.
deixar-se convèncer
dejarse convencer.
deixar-se de
dejarse de.
Deixa't de bestieses, déjate de tonterías.
deixar-se dur (o portar) per
dejarse llevar por.
Deixar-se dur per la gelosia, dejarse llevar por los celos.
deixar-se veurefamiliarment
dejarse ver.
A la fi es deixà veure, por fin se dejó ver.