deixondir

    verb transitiu
  1. [d'un estat d'ensopiment] despabilar, espabilar, despertar. La pluja el deixondí, la lluvia lo despabiló.
  2. figuradament [d'un estat de peresa, d'indolència] despabilar, espabilar. No hi ha manera de deixondir-lo, no hay manera de despabilarlo.
    3. verb pronominal
  3. despabilarse, espabilarse. Tot i els crits, no acabava de deixondir-me, a pesar de los gritos, no acababa de despabilarme.
  4. figuradament despabilarse, espabilarse. Hem de deixondir-nos, si volem acabar la feina, tenemos que espabilarnos, si queremos terminar el trabajo.