desconjuntar

    verb transitiu
  1. [un os] descoyuntar.
  2. [les juntures] descoyuntar, desencajar.
  3. verb pronominal
  4. [un os] descoyuntarse. Desconjuntar-se el turmell, descoyuntarse el tobillo.
  5. [les juntures] descoyuntarse, desencajarse. Desconjuntar-se una llibreria, descoyuntarse una librería.