deseixir-se

    verb pronominal
  1. [rompre unes relacions] romper tr, romper con, interrumpir tr, cortar tr.
  2. història i dret [un vassall] retractarse [del juramento de fidelidad], romper el vasallaje.
  3. [desprendre's d'una cosa] desprenderse.
  4. [salvar-se d'una dificultat] librarse. Quin embolic: no sabia pas com deseixir-se'n!, qué embrollo: no sabía cómo librarse de él
  5. [sortir airós d'un afer] salir, desenvolverse, manejarse. Es va deseixir molt bé d'aquella comesa tan delicada, salió muy bien de aquel cometido tan delicado.