desgràcia

    femení
  1. [cas o esdeveniment funest] desgracia, desdicha. Si es moria, quina desgràcia!, si muriera, ¡vaya desgracia!
  2. [sort adversa] desgracia, desdicha, mala suerte. Té desgràcia en tot el que emprèn, tiene desgracia en todo lo que emprende.
  3. [mal perpetu] desdicha, desgracia. Té la desgràcia d'ésser sord, tiene la desgracia de ser sordo.
  4. caure en desgràcia caer en desgracia.
  5. desgràcia personal [víctima humana] desgracia personal. En l'accident no hi ha hagut desgràcies personals, en el accidente no ha habido desgracias personales.
  6. i per més desgràcia y para mayor desgracia.
  7. per desgràcia por desgracia, por desdicha, desgraciadamente, desdichadamente.