desmuntar

    verb transitiu
  1. [descavalcar] desmontar, apear.
  2. [separar les peces] desmontar, desarmar.
  3. [posar fora de servei] desbaratar. Desmuntaren l'artilleria enemiga, desbarataron la artillería enemiga.
  4. figuradament [confondre] dejar perplejo, confundir, desconcertar. Els seus raonaments el van desmuntar, sus razonamientos le desconcertaron.
  5. figuradament dejar pasmado (o de una pieza). Les noves que van arribar el van desmuntar, las noticias que llegaron le dejaron pasmado.
  6. verb intransitiu
  7. [descavalcar] desmontar, descabalgar, apearse pron, echar pie a tierra.
  8. verb pronominal
  9. [separar-se les peces] desarmarse. Desmuntar-se una cadira, desarmarse una silla.