esclatar

    verb intransitiu
  1. [una bomba, un explosiu] estallar, hacer explosión.
  2. [un globus, un pneumàtic] estallar, reventar.
  3. [un xàfec, una tempesta] estallar, desencadenarse pron.
  4. [la llum] resplandecer, brillar.
  5. [les flors, les poncelles] romper, abrirse pron.
  6. figuradament [en improperis, en aplaudiments] estallar, prorrumpir. Va esclatar en insults contra els seus enemics, estalló en insultos contra sus enemigos.
  7. figuradament [manifestar-se sobtosament] estallar. Va esclatar la revolució, estalló la revolución.
  8. figuradament estallar. El cor li esclatava d'alegria, el corazón le estallaba de alegría.
  9. figuradament brillar, resplandecer. La joia esclata als seus ulls, la alegría resplandece en sus ojos.
  10. figuradament prorrumpir. Esclatar de riure, prorrumpir en risas. Esclatar en plors, prorrumpir en llanto.