escopir

    verb intransitiu
  1. escupir. Prohibit d'escopir a terra, prohibido escupir en el suelo.
  2. verb transitiu
  3. escupir. El malalt escopia sang, el enfermo escupía sangre.
  4. [repel·lir] escupir. Aquesta fusta escup la pintura, esta madera escupe la pintura.
  5. figuradament escupir, arrojar. Els canons escopien metralla, los cañones escupían metralla. La mar escopí les restes del naufragi, el mar escupió los restos del naufragio.
  6. figuradament [insults, injúries] soltar, echar por la boca, espetar.