Vés al contingut
verb transitiu
-
[un llum]
despabilar,
espabilar,
despavesar.
-
[avivar l'enginy]
despabilar,
espabilar,
avispar,
avivar,
despertar.
Fer-lo anar a ciutat potser l'espavilarà, mandarlo a la ciudad quizá lo espabile.
verb pronominal
-
despabilarse,
espabilarse,
avisparse,
avivarse.
-
[afanyar-se]
despabilarse,
darse prisa,
apresurarse.
Espavila't!, ¡espabílate! (o ¡date prisa!, o ¡apresúrate!)
-
arreglárselas,
ingeniárselas.
Ja m'espavilaré, ya me las arreglaré.
-
que s'espavili! (o ja s'espavilarà!)
¡allá se las arregle!,
¡que se espabile!