Vés al contingut
verb transitiu
-
mirar.
Mirava el nen de dalt estant, miraba al niño desde arriba.
-
usat absolutament
mirar.
Mirar guerxo, mirar bizco.
-
[examinar]
ver,
mirar,
examinar.
Ves que et miri la ferida el metge, ve a que te vea la herida el médico.
-
figuradament [considerar]
mirar.
Mireu si tinc raó, mirad si tengo razón.
-
figuradament [fer els possibles]
mirar,
procurar,
tener cuidado.
Mira de no fer tard, procura no llegar tarde.
-
figuradament [tenir en compte]
mirar,
atender.
No mira sinó el seu profit, solo mira su provecho.
-
així que mira!
familiarment
¡conque fíjate!
-
ben mirat
bien mirado,
mirándolo bien,
si bien se mira.
-
ésser de mira'm i no em toquis
familiarment
ser de mírame y no me toques.
-
mirar de dalt a baix
figuradament [amb menyspreu]
mirar de arriba abajo (o por encima del hombro).
verb intransitiu
-
[cap a un lloc]
mirar.
Mirar al cel, mirar al cielo.
-
[estar situat de cara a]
mirar,
dar.
La façana mira a la plaça, la fachada mira a la plaza.
-
mirar enrere
[pensar en el passat]
mirar atrás,
volver la vista atrás.
-
mirar per
figuradament
mirar por.
Només mira per ell, solo mira por él.
-
mirar prim
ser remirado (o meticuloso),
hilar delgado.
verb pronominal
-
mirarse.
-
figuradament
entender,
considerar tr.
No sé com t'ho mires, però t'equivocaràs, no sé cómo lo entiendes, pero te equivocarás.
-
mirar-se els uns als altres
mirarse unos a otros.
-
mirar-s'hi
[en fer una cosa]
poner esmero (o mucha atención),
esmerarse.
-
mirar-s'hi
figuradament [pensar-s'hi molt]
pararse a pensar (o a reflexionar),
pensárselo mucho.