mirar

    verb transitiu
  1. mirar. Mirava el nen de dalt estant, miraba al niño desde arriba.
  2. usat absolutament mirar. Mirar guerxo, mirar bizco.
  3. [examinar] ver, mirar, examinar. Ves que et miri la ferida el metge, ve a que te vea la herida el médico.
  4. figuradament [considerar] mirar. Mireu si tinc raó, mirad si tengo razón.
  5. figuradament [fer els possibles] mirar, procurar, tener cuidado. Mira de no fer tard, procura no llegar tarde.
  6. figuradament [tenir en compte] mirar, atender. No mira sinó el seu profit, solo mira su provecho.
  7. així que mira! familiarment ¡conque fíjate!
  8. ben mirat bien mirado, mirándolo bien, si bien se mira.
  9. ésser de mira'm i no em toquis familiarment ser de mírame y no me toques.
  10. mirar de dalt a baix figuradament [amb menyspreu] mirar de arriba abajo (o por encima del hombro).
  11. verb intransitiu
  12. [cap a un lloc] mirar. Mirar al cel, mirar al cielo.
  13. [estar situat de cara a] mirar, dar. La façana mira a la plaça, la fachada mira a la plaza.
  14. mirar enrere [pensar en el passat] mirar atrás, volver la vista atrás.
  15. mirar per figuradament mirar por. Només mira per ell, solo mira por él.
  16. mirar prim ser remirado (o meticuloso), hilar delgado.
  17. verb pronominal
  18. mirarse.
  19. figuradament entender, considerar tr. No sé com t'ho mires, però t'equivocaràs, no sé cómo lo entiendes, pero te equivocarás.
  20. mirar-se els uns als altres mirarse unos a otros.
  21. mirar-s'hi [en fer una cosa] poner esmero (o mucha atención), esmerarse.
  22. mirar-s'hi figuradament [pensar-s'hi molt] pararse a pensar (o a reflexionar), pensárselo mucho.