néixer

    verb intransitiu
  1. [un home, un animal] nacer. Ningú no neix ensenyat, nadie nace enseñado. Va néixer de pares pobres, nació de padres pobres.
  2. [una planta] nacer, brotar, salir.
  3. [el pèl, les plomes] nacer, salir. Ja li neix el pèl, ya le nace el pelo.
  4. [una font, un corrent d'aigua] nacer, brotar, salir, surgir.
  5. [un astre] salir, nacer.
  6. figuradament [començar a ésser] nacer, formarse pron, originarse pron. Va néixer dins meu una sospita, nació en mi interior una sospecha.
  7. figuradament nacer, provenir. Tots aquests problemes neixen de la seva solitud, todos estos problemas nacen de su soledad.
  8. néixer a [començar a conèixer] nacer a. Aquell dia vaig néixer a la felicitat, aquel día nací a la felicidad.
  9. néixer en començar (o al començament de) nacer con. Nasqué en començar el segle, nació con el siglo.
  10. néixer per a nacer para. Ha nascut per a poeta, ha nacido para poeta.
  11. tornar a néixer [salvar-se d'un perill] volver a nacer.