riure

    [imperf ind: reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien; pp: rigut -uda o rist rista] verb intransitiu
  1. reír. Posar-se a riure, echarse a reír.
  2. figuradament [somriure] reír, sonreír.
  3. de per riure en broma, de mentirijillas (o de mentirillas). Ho deia de per riure, lo decía en broma. Anava de per riure, iba de mentirijillas.
  4. de riure de risa. Pel·lícula de riure, película de risa.
  5. engegar-se (o esclafir, o esclatar) a riure romper a reír, soltar una risotada.
  6. ésser de riure (o de per riure) ser de broma.
  7. fer riure [alguna cosa] dar risa. Això fa riure, eso da risa.
  8. fer riure figuradament hacer reír. No em facis riure, no me hagas reír.
  9. no és cosa de per riure no es cosa de risa.
  10. per riure en broma. Ho ha fet per riure, lo ha hecho en broma.
  11. petar-se (o rebentar-se, o partir-se, o trencar-se) de riure reventar (o partirse, o morirse, o descoyuntarse) de risa.
  12. qui riu primer plora darrer (o riu bé qui riu darrer) familiarment quien ríe el último ríe mejor.
  13. riure per sota el nas (o riure sorneguerament) familiarment reírse por lo bajo, reírse por bajines, reír para sus adentros.
  14. tot rient rient familiarment [fent broma] burla burlando.
    15. verb pronominal
  15. [d'algú] reírse, burlarse.
  16. [d'alguna cosa] reírse, burlarse.



    17. Vegeu també:
    riure2