sec2
| -a

    adjectiu
  1. [sense humitat o suc] seco -ca. Fusta seca, madera seca. Tenir la boca seca, tener la boca seca.
  2. [molt magre] seco -ca.
  3. gastronomia [vi] seco -ca. Xerès sec, jerez seco.
  4. figuradament [cop, so] seco -ca.
  5. figuradament [brusc] seco -ca. Una resposta seca, una respuesta seca.
  6. figuradament [sense accessoris] seco -ca. Un estil sec, un estilo seco.
  7. a seques (o a les seques) regional a palo seco, a secas.
  8. en sec en seco. Netejar en sec, limpiar en seco.
  9. en sec figuradament [sobtosament] en seco. Va parar-se en sec, se paró en seco.
  10. passar-ne de seques i de verdes figuradament i familiarment pasarlas moradas.
  11. masculí
  12. [temps sec] sequía f, seca f.
  13. femení
  14. secada.
  15. [banc de roca o sorra] secano m, seca.
  16. marina, marítim [verga] seca.
  17. [casa d'encunyació de monedes] ceca, casa de la moneda.
  18. [motlle de batre moneda] troquel m, cuño m.
  19. plural [mongetes seques] judías. Botifarra amb seques, butifarra con judías.
  20. la Seca figuradament i familiarment [la mort] la Pelona.



  21. Vegeu també:
    sec1