-
adjectiu
- [sense humitat o suc] seco -ca. Fusta seca, madera seca. Tenir la boca seca, tener la boca seca.
- [molt magre] seco -ca.
- gastronomia [vi] seco -ca. Xerès sec, jerez seco.
- figuradament [cop, so] seco -ca.
- figuradament [brusc] seco -ca. Una resposta seca, una respuesta seca.
- figuradament [sense accessoris] seco -ca. Un estil sec, un estilo seco.
- a seques (o a les seques) regional a palo seco, a secas.
- en sec en seco. Netejar en sec, limpiar en seco.
- en sec figuradament [sobtosament] en seco. Va parar-se en sec, se paró en seco.
- passar-ne de seques i de verdes figuradament i familiarment pasarlas moradas. masculí
- [temps sec] sequía f, seca f. femení
- secada.
- [banc de roca o sorra] secano m, seca.
- marina, marítim [verga] seca.
- [casa d'encunyació de monedes] ceca, casa de la moneda.
- [motlle de batre moneda] troquel m, cuño m.
- plural [mongetes seques] judías. Botifarra amb seques, butifarra con judías.
- la Seca figuradament i familiarment [la mort] la Pelona.
Vegeu també:
sec1