Pronúncia: əfərá
-
verb transitiu
- [fixar, subjectar] fixer, saisir, accrocher, tenir fortement. Aferrà el volant amb totes dues mans, il saisit le volant des deux mains.
- [enganxar] coller. Aferrar un segell al sobre, coller un timbre sur l'enveloppe.
-
marina, marítim [un vaixell]
gaffer.
- [una vela] ferler, carguer.
- [l'àncora] mouiller l'ancre, jeter l'ancre.
verb pronominal
- [agafar-se] s'accrocher, se cramponner, s'agripper, se tenir fermement. Aferrar-se a la barana, s'accrocher à la rampe.
-
figuradament [obstinar-se]
s'obstiner,
s'entêter,
ne pas démordre de.
Aferrar-se a la seva, ne pas démordre de son avis (de son opinion) .
• [no poder deseixir-se] être attaché -e, tenir à, s'enticher de, se cramponner à. Aferrar-se al passat, s'accrocher à son passé. - marina, marítim [dos vaixells] s'aborder, s'accrocher.
-
estar aferrat a
[agafat]
être accroché à.
- figuradament être attaché à, s'enticher de, tenir à, se cramponner à. Està aferrat a la seva dona, il est attaché (il tient) à sa femme.
- [un infant] être pendu -e aux basques de. Està aferrat a la seva mare, il est pendu aux basques de sa mère.