aferrar

Pronúncia: əfərá
    verb transitiu
  1. [fixar, subjectar] fixer, saisir, accrocher, tenir fortement. Aferrà el volant amb totes dues mans, il saisit le volant des deux mains.
  2. [enganxar] coller. Aferrar un segell al sobre, coller un timbre sur l'enveloppe.
  3. marina, marítim [un vaixell] gaffer.
    1. [una vela] ferler, carguer.
    2. [l'àncora] mouiller l'ancre, jeter l'ancre.
  4. verb pronominal
  5. [agafar-se] s'accrocher, se cramponner, s'agripper, se tenir fermement. Aferrar-se a la barana, s'accrocher à la rampe.
  6. figuradament [obstinar-se] s'obstiner, s'entêter, ne pas démordre de. Aferrar-se a la seva, ne pas démordre de son avis (de son opinion) .
    • [no poder deseixir-se] être attaché -e, tenir à, s'enticher de, se cramponner à. Aferrar-se al passat, s'accrocher à son passé.
  7. marina, marítim [dos vaixells] s'aborder, s'accrocher.
  8. estar aferrat a [agafat] être accroché à.
    1. figuradament être attaché à, s'enticher de, tenir à, se cramponner à. Està aferrat a la seva dona, il est attaché (il tient) à sa femme.
    2. [un infant] être pendu -e aux basques de. Està aferrat a la seva mare, il est pendu aux basques de sa mère.