Pronúncia: ájɾə
-
masculí
- [fluid] air. Un corrent d'aire, un courant d'air.
- [medi] air, atmosphère f, airs pl. Volar per l'aire, voler dans les airs.
- [vent] air, vent. No fa un alè d'aire, il n'y a pas un souffle d'air.
-
[posat]
aspect,
air,
allure f.
• figuradament [aparença] apparence f, ressemblance f. -
música
mouvement,
tempo.
• [melodia] air, mélodie f. - agafar un cop d'aire popularment medicina [constipar-se] prendre froid, s'enrhumer.
- aire acanalat air coulis.
- aire comprimit tecnologia air comprimé.
- aire condicionat tecnologia air conditionné.
- aire de família air de famille.
- aire de feridura popularment medicina attaque de paralysie (coup d'apoplexie).
- aire enrarit air raréfié.
- aires de grandesa airs de grandeur (grands airs).
- aires de suficiència air suffisant.
-
a l'aire lliure (a ple aire)
en plein air (au grand air).
• à l'air libre. - a mig aire à mi-hauteur.
- canviar d'aires changer d'air.
-
cop d'aire
[ventada]
coup de vent.
• medicina coup d'air. - córrer bons (mals) aires figuradament y avoir de bonnes (de mauvaises) nouvelles.
- donar-se aire a [apressar-se] se dépêcher de, se hâter de, se grouiller de fam, se manier de pop.
- en l'aire locució adverbial enlaire.
- fer un aire emmetzinat faire un froid mortel.
- massa d'aire [meteorologia] masse d'air.
- prendre l'aire prendre l'air.
- quins aires et porten? quel bon vent t'amène?
- tenir aires de se donner des airs de.
- tenir-ne tot l'aire [semblar] avoir l'air.
- tenir un aire amb figuradament i familiarment [assemblar-se] avoir de la ressemblance avec.
- viure de l'aire del cel figuradament i familiarment vivre de l'air du temps. interjecció
- popularment i despectivament [per a dir a algú que se'n vagi] de l'air!