Pronúncia: bék
-
masculí
-
anatomia [d'ocell]
bec.
- [d'un mocador] pointe f.
- [d'un objecte] angle, coin.
- [d'una llàntia] bec.
- [d'un gerro] bec.
- tecnologia picot.
- figuradament i despectivament [de persona] bec, bouche f.
- bec d'alena ornitologia [Recurvirostra avosetta] avocette.
- bec d'esclop ornitologia [Balæniceps rex] bec-en-sabot du Nil.
- bec d'espàtula ornitologia ànec (ànec cullerot).
- bec de ferro ornitologia durbec.
- bec de cigonya (bec de grua) botànica [Erodium ciconium] géranium (bec-de-grue).
- bec de gas bec de gaz.
- bec de moixó botànica passacamins.
- bec de perdiu botànica [cama de perdiu] gomphide visqueux.
- bec de ploma [d'escriure] bout de la plume.
- bec de serra ornitologia [Mergus sp] harle huppé.
- bec de tallar (de soldar) [bufador] chalumeau.
- bec eixut figuradament i despectivament [poc parlador] réservé.
- bec fi ornitologia [Numenius tenuirostris] courlis à bec grêle.
- bec moll figuradament i despectivament bocamoll.
- donar-se el bec figuradament i despectivament [besar-se] se bécoter.
- tenir bon bec figuradament i familiarment être un beau parleur.