cagar

Pronúncia: kəɣá
    verb transitiu, intransitiu i pronominal vulgarment
  1. chier, faire caca fam.
  2. cagar-la figuradament [espatllar] louper (rater). L'hem cagada, c'est loupé (raté, foutu).
  3. cagar-se a les calces figuradament avoir la trouille (mourir de peur, faire dans son froc).
  4. cagar-se de por figuradament [tenir molta por] être mort de peur (avoir les foies, avoir la trouille, ne pas en mener large).
  5. cagar-se en [maleir] maudire quelqu'un.
  6. me cago en Déu bon Dieu! (nom de Dieu!).