Pronúncia: kárəɣə
-
femení
- [allò que pesa] charge. La càrrega d'un vaixell, la charge d'un navire. Vagó de càrrega, wagon de marchandises. Animal de càrrega, bête de charge (de somme).
-
[acció de carregar]
chargement m.
• marina, marítim cargaison, chargement m. - tecnologia charge.
- [d'una arma] charge.
- [mesura] charge.
- ciències militars [atac a l'enemic] charge.
- dret [obligació] charge.
- electricitat charge.
- figuradament [obligació, molèstia] charge. Aquesta feina no és pas cap càrrega per a mi, ce travail n'est pas une charge pour moi.
- anar a pas de càrrega figuradament [caminar ràpidament] marcher au pas de course (de charge).
- càrrega de profunditat marina, marítim i ciències militars charge de profondeur.
- càrrega de tinta arts gràfiques cartouche d'encre (recharge).
- ésser una càrrega [per a algú] être à charge à quelqu'un.
- portar la càrrega de prendre en charge.
- repartir la càrrega équilibrer la charge.
- tornar a la càrrega figuradament revenir à la charge.