Pronúncia: sɛ́l
-
masculí
- ciel. Cel blau, emboirat, núvol, ciel bleu, brumeux, nuageux.
- [part superior] ciel. El cel d'un llit, le ciel d'un lit.
-
religió
ciel.
• [Déu mateix] ciel. - a cel obert [a ple aire] à ciel ouvert (à découvert).
- aclarir-se (estrillar-se, asserenar-se) el cel s'éclaircir.
-
anar-se'n al cel
figuradament [morir-se]
monter au ciel.
• [fracassar] tomber à l'eau (tomber dans le lac fam). - baixar del cel figuradament tomber du ciel.
- cel de la boca anatomia voûte du palais.
- cel ras construcció [sostre] faux plafond.
- ésser (estar) al cel figuradament être au ciel (au septième ciel, être aux anges).
- guanyar-se el cel (la glòria del cel) [patir amb resignació] gagner son ciel (son paradis).
- posar algú fins al cel figuradament [lloar-lo] porter quelqu'un aux nues.
- qui escup al cel a la cara li cau si tu craches en l'air ça te retombera sur le nez.
- remoure cel i terra figuradament remuer ciel et terre.
- tapar-se (cobrir-se) el cel se couvrir le ciel.
- veure el cel obert figuradament i familiarment [veure la solució] voir les cieux ouverts.
- voler tocar el cel amb la mà figuradament [pretendre coses impossibles] demander la lune (demander l'impossible).