Pronúncia: kləβá
-
verb transitiu
- [un clau] enfoncer, planter.
- [introduir una cosa punxeguda] enfoncer, planter, ficher. Clavar un punyal al pit, enfoncer un poignard dans la poitrine.
-
[encaixar]
encastrer,
emboîter.
• [pedres precioses] enchâsser, sertir. - [fixar] fixer, clouer. Clavar una tapa, clouer un couvercle.
-
[etzibar verbalment]
causer,
faire,
provoquer.
Clavar un escàndol, faire un scandale .
• [físicament] asséner, administrer, donner, flanquer. Clavar un cop de puny, flanquer un coup de poing. Clavar una ullada obscena, couler un regard obscène. - figuradament [l'atenció, la mirada] fixer, braquer.
- familiarment coller, ficher. M'han clavat una multa, on m'a collé une amende.
- clavar-les tot rient rient [dir les veritats] dire les quatre vérités sans y toucher.
- restar clavat en terra de por (d'esbalaïment) rester figé de peur. verb pronominal
- [posar-se a fer una cosa] se mettre à. Es va clavar a córrer, a riure, il se mit à courir, à rire.
- familiarment [menjar] avaler tr, ingurgiter tr, s'enfiler.