condemnar

Pronúncia: kundəmná
    verb transitiu
  1. dret condamner. Condemnar un lladre, condamner un voleur. La llei condemna la bigàmia, la loi condamne la bigamie.
  2. religió damnar.
    • [declarar reprensible] condamner.
  3. [un malalt] condamner.
  4. [inutilitzar] condamner. Condemnar una porta, condamner une porte.
  5. figuradament condamner, astreindre, forcer. Ens condemnen a viure sense dignitat, on nous force à vivre sans dignité. Els puristes condemnen aquest mot, les puristes condamnent ce mot.
    6. verb pronominal
  6. religió [damnar-se] se damner.