desdir

Pronúncia: dəzdí
    verb intransitiu
  1. [no ésser adient] être indigne de. Les seves accions desdiuen d'ell, ses actions sont indignes de lui.
  2. [desentonar, no harmonitzar] détonner.
  3. a desdir [en gran quantitat] à profusion, à gogo, à foison, à la pelle fam, en abondance.
  4. verb pronominal
  5. [canviar d'idea] se dédire, se rétracter, revenir sur sa parole, se raviser.