despuntar

Pronúncia: dəspuntá
    verb transitiu
  1. [trencar la punta] épointer, casser la pointe.
    • émousser.
  2. verb intransitiu
  3. poindre. Despuntar el dia, poindre le jour.
  4. [excel·lir] se distinguer dans, exceller. Despunta en llengües, il se distingue dans les langues.
  5. verb pronominal
  6. [esmussar-se] se casser la pointe.
    • s'émousser.