Pronúncia: əmbɾutá
-
verb transitiu
- salir, souiller, maculer. Embrutar els pantalons de llot, salir ses pantalons de boue. Embrutar la roba, salir ses vêtements.
- figuradament i despectivament salir, souiller, noircir, tacher, éclabousser. Embrutar el nom d'algú, salir le nom de quelqu'un. verb pronominal
-
se salir.
S'ha embrutat quan ha caigut, il s'est sali en tombant .
• [de fang] se crotter. - figuradament i despectivament se salir, se déshonorer, se laisser acheter, se vendre, se corrompre. Ell va embrutar-se en acceptar diners, il s'est laissé acheter en acceptant de l'argent.
- embrutar-se les mans figuradament i despectivament se salir les mains (tremper dans une affaire).