encarranquinar

Pronúncia: əŋkərəŋkiná
    verb transitiu
  1. popularment i despectivament [endossar] coller, refiler un travail pas très commode à faire.
  2. verb pronominal
  3. se charger de, s'occuper de. Quan va morir la seva germana, ell es va haver d'encarranquinar dels fills, au décès de sa sœur, il s'est occupé des enfants.