entroncar

Pronúncia: əntɾuŋká
    verb transitiu
  1. [establir la genealogia] établir l'arbre généalogique.
  2. verb intransitiu
  3. s'allier à, être apparenté -e à, lié -e à. La seva família va entroncar amb una família burgesa, sa famille s'est apparentée à une famille bourgeoise.
  4. ferrocarrils [dues línies] s'embrancher pron.
  5. automòbil, automobilisme [dues carreteres] être raccordé -e, se rejoindre tr, rejoindre tr.
  6. figuradament [continuar, recuperar] reprendre tr, ressortir à, relever de.