escopir

Pronúncia: əskupí
    verb intransitiu
  1. cracher. Escopir a la cara d'algú, cracher au visage de quelqu'un. Prohibit d'escopir a terra, défense de cracher par terre.
  2. escopir al cel cracher en l'air.
  3. verb transitiu
  4. cracher. Escopir sang, cracher du sang.
  5. [repel·lir] rejeter, repousser.
  6. figuradament [els canons] cracher.
    1. [la mar] rejeter.
    2. [insults, injúries] cracher.