fallar

Pronúncia: fəʎá
    verb transitiu
  1. [no encertar] manquer, ne pas réussir, rater.
  2. jocs d'entreteniment couper, jouer atout.
  3. verb intransitiu
  4. [fallir] manquer son coup, faillir, rater, échouer, lâcher. Els frens li van fallar, ses freins ont lâché.
  5. lâcher, céder. Han fallat els fonaments de l'edifici, les fondations de l'immeuble ont cédé.
  6. [frustrar-se] échouer.