Pronúncia: pá
-
masculí
- gastronomia pain. Una llesca de pa, une tranche de pain.
-
figuradament [subsistència]
pain.
- [massa] pâte f. Pa de figues, pâte de figues.
- motte f. Pa de terra, motte de terre.
- art [full] feuille f. Pa d'argent (d'or), feuille d'argent (d'or).
- allà on no hi ha pa no hi ha pau (tot és renou) quand le foin manque, les chevaux se battent.
- al pa, pa, i al vi, vi figuradament i familiarment il faut appeler un chat un chat (il faut appeler les choses par leur nom).
- anar-se'n com pa beneit figuradament [una cosa] s'enlever (partir) comme des petits pains.
- assegurar el pa [a algú] assurer le pain (la subsistance).
- condemnar a pa i aigua mettre quelqu'un au pain et à l'eau (au pain sec).
- del seu pa farà sopes figuradament i familiarment grand bien lui fasse (c'est son affaire, qu'il se débrouille).
- de pa i figa [de baixa qualitat] de rien du tout (de quatre sous, de peu de valeur, à la noix, à la gomme).
- de quin pa fa rosegons! c'est un insatisfait! (il n'est jamais content!)
- ésser bo com el pa (com un tros de pa, ésser més bo que el pa) être bon comme le pain (être la bonté même).
-
ésser de pa sucat amb oli
[de baixa qualitatun afer]
être de qualité inférieure (être sans valeur, être quelconque, être sans importance).
• [una persona] être sans envergure. - ésser el nostre pa de cada dia être notre pain quotidien (être notre lot quotidien).
- ésser més llarg que un dia sense pa figuradament i familiarment être long comme un jour sans pain.
- ésser pa i mel figuradament être excellent (être un délice, être à croquer).
- guanyar-se el pa amb la suor del seu front figuradament i familiarment gagner son pain à la sueur de son front.
- menjar el pa de l'ase figuradament i familiarment affamer son pain ant.
- més vell que el mal pa figuradament i familiarment vieux comme le monde.
- negar el pa i la sal [a algú] refuser l'hospitalité.
- n'hi ha per a sucar-hi pa figuradament i familiarment [ésser interessant, divertit] c'est très intéressant (c'est très amusant).
- no tenir pa a l'ull figuradament ne pas être idiot -e (ne pas être né -e d'hier).
- no tenir un pa a la post figuradament i familiarment être pelé -e comme un rat (être fauché -e comme les blés, ne pas avoir de quoi manger).
- pa alís (àzim) pain azyme.
- pa anglès pain anglais.
- pa beneit pain béni.
- pa blanc pain blanc.
- pa clotós (ullat) pain œilleté.
- pa d'àngel cristianisme pain des anges.
- pa d'ànimes cristianisme offrande faite à l'église pour un défunt.
- pa d'ànsies cristianisme pain de fiancés.
- pa de barra baguette de pain.
- pa de cera pain à cacheter (marquette de cire).
- pa de crostons pain triangulaire.
- pa de granotes botànica llentia (llentia d'aigua).
- pa del dia pain frais.
- pa de màquina pain industriel.
- pa de moro ornitologia [gamarús] chat-huant (chouette).
- pa de motlle pain de mie.
- pa de munició pain de munition (boule de son).
- pa de pagès miche (pain de campagne).
- pa de sucre pain de sucre.
- pa de Viena pain viennois.
- pa integral pain complet.
- pa morè (negre) pain bis.
- pa ratllat chapelure.
- pa torrat pain grillé.
- pa tou pain tendre.
- perdre el pa i el paneret figuradament tout perdre.
- per un tros de pa figuradament pour une bouchée de pain (pour un morceau de pain).
- posar-hi més pa que formatge [exagerar] exagérer.
- prendre el pa d'algú figuradament i familiarment [els mitjans de subsistència] ôter le pain de la bouche de quelqu'un.
- saber el pa que s'hi dona (saber quin pa hi donen) [tenir experiència] connaître la musique (s'y connaître).
- tenir pa a l'ull figuradament i familiarment [no veure quelcom molt evident] avoir une poutre dans l'œil (être aveugle, avoir la berlue).
- vendre's com el pa se vendre comme des petits pains.