Pronúncia: pəsiɛ́nsiə
-
femení
- patience.
- acabar (esgotar) la paciència (fer perdre la paciència) [a algú] faire perdre patience à quelqu'un.
- amb paciència es guanya el cel (s'arriba al jutge d'Audiència) patience et longueur de temps font plus que force ni que rage (la patience vient à bout de tout).
- armar-se de paciència s'armer de patience.
- perdre la paciència perdre patience (être à bout).
- prendre's amb paciència prendre calmement.
- tenir paciència avoir de la patience.
- tenir una paciència de sant (de xinès, de benedictí, tenir més paciència que un mestre d'escola, que Job) avoir une patience d'ange.
- tenir un sac de paciència figuradament prendre son mal en patience.