Pronúncia: pɛ́nə
-
femení
- [càstig, sofriment] peine.
- [angoixa moral] peine, chagrin m.
- [esforç] peine, mal m, effort m, difficulté.
- dret peine.
- marina, marítim [d'una verga] penne.
- tecnologia [d'un martell] panne.
- amb pena avec difficulté.
- amb penes i treballs [amb prou feines] à grand-peine (difficilement).
- a penes [gairebé no] à peine.
- donar-se pena pena (prendre's la pena).
- és una pena c'est dommage (c'est malheureux).
- fer pena faire de la peine (peiner, faire pitié).
- no sentir pena ni glòria figuradament être insensible.
- passar penes i treballs (penes i fatics) figuradament en voir de dures (faire son purgatoire).
- pena capital (de mort, de la vida) peine capitale (de mort).
- prendre's la pena se donner la peine (prendre la peine).
- sota pena de sous peine de.
- tenir una pena al cor (rosegar una pena el cor) figuradament ronger le cœur.
- treure de pena [animar] remonter le moral de quelqu'un (redonner du courage à quelqu'un).
- valer (pagar) la pena valoir la peine, valoir le coup fam. Val la pena (de) veure-ho, c'est à voir (ça vaut la peine d'être vu). La cosa no val gaire la pena, le jeu n'en vaut pas la chandelle.