plantar1

Pronúncia: pləntá
    verb transitiu
  1. agricultura i botànica [un esqueix, una llavor] planter.
  2. [una estaca, etc] planter.
  3. [una tenda] planter, placer. Plantar un envelat, planter un chapiteau.
  4. [enganxar] fixer, coller. Plantar un cartell a la paret, coller une affiche sur le mur .
    • placer, poser.
  5. figuradament i familiarment [un cop, una bufetada] flanquer, donner, envoyer.
  6. popularment i despectivament foutre vulg, ficher. On vols que el planti?, où veux-tu que je le foute? .
    1. [deixar, abandonar] plaquer, laisser tomber, fausser compagnie. La meva xicota m'ha plantat, ma fiancée m'a plaqué.
    2. laisser en plan, en carafe.
  7. plantar botiga ouvrir un magasin.
  8. plantar cara tenir tête.
  9. verb pronominal
  10. se planter. Es va plantar davant la porta, il s'est planté devant la porte .
    • [arribar] arriver intr, débarquer intr, parvenir intr. En quatre hores ens vam plantar a València, en quatre heures nous sommes arrivés à Valence.
  11. plantar-se a... anys cacher son âge (dire quelqu'un qu'il a tant d'années alors qu'il est plus âgé).



  12. Vegeu també:
    plantar2