Pronúncia: tɾəpidʒá
-
verb transitiu
- fouler. Trepitjar el sòl, fouler le sol.
- [sobre algú o alguna cosa] marcher sur. M'ha trepitjat l'ull de poll, il a marché sur mon cor.
-
[esclafar]
écraser,
piétiner,
fouler aux pieds,
presser du pied.
Trepitjar un escarabat, écraser un scarabée .
• [el raïm] fouler. -
figuradament [tractar amb menyspreu]
rabaisser,
humilier.
No deixar-se trepitjar, ne pas se laisser marcher sur les pieds .
- [menysprear la dignitat, l'honor] mépriser.
- empiéter sur.
- trepitjar el terreny (la feina) d'altri figuradament empiéter sur le travail des autres (marcher sur les platebandes de quelqu'un).