obeir

verb transitiu ubbidire intr. Obeir els pares, la llei, la mare, ubbidire ai genitori, alla legge, alla mamma. || fig ubbidire intr. L'avió no obeïa els comandaments, l'aereo non ubbidiva ai comandi.

verb intransitiu ubbidire. || [esdevenir en virtut d'una causa] essere dovuto a, avere come causa. Això obeeix a raons molt diverses, questo è dovuto a ragioni molto diverse.