masculí sala f d’esgrima.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí familiar captaire, vagabund.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [ficht, focht, hat gefochten]
1. esgrimir, fer esgrima.
2. familiar demanar almoina, captar, viure de baldraga (o sense treballar o pagant altri).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí i femení
1. esgrimidor(a).
2. captaire, rodamon.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení esgrima.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení careta d’esgrima.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí esgrima f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení [-, -n]
1. ploma.
2. tecnologia molla, ressort m.
3. in die Federn kriechen anar-se’n al llit, ficar-se al llit.
4. s. mit fremden Federn schmücken adornar-se amb plomes d’altri.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí volant.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí plomall, plomer.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU