verb transitiu [-te, hat ge-t]
1. creure (j-m a alg | an j-n en alg).
2. afigurar-se, imaginar-se.
3. pensar, opinar.
4. ich glaube ja crec (o em penso) que sí.
5. es ist kaum zu glauben sembla mentida, a penes es pot creure.
6. man könnte glauben, dass hom diria que.
7. dran glauben müssen familiar petar (fig i fam ), fer l’ànec.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí article de (la) fe.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre confessió f, credo m.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení llibertat de confessions (o de cultes).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí correligionari.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. dogma, article m de (la) fe.
2. dogmàtica.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. mancat de fe, sense fe.
2. incrèdul.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí
1. dogma f, article de (la) fe.
2. dogmàtica f.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. digne de fe (o de crèdit).
2. fidedigne, creïble.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu creient, fidel.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU